Como bien es sabido, en los últimos tiempos el Gobierno español y el de la Generalitat están en una etapa de fuertes recortes. Uno de los recortes que se hicieron en el pasado año fue la supresión de la paga extra de Navidad a los trabajadores públicos. Cuestión que se aplicó hace unos meses pero que ahora toma de nuevo actualidad, ya que también se ha decidido la supresión de la próxima extra de Verano.
Desde Units per Olesa estamos en contra de estas decisiones. No creemos que sea justo recortar el sueldo de los trabajadores de este modo, además en el caso de Olesa, que es el que nos ocupa, resulta más injusto, ya que la situación económica del ayuntamiento es buena. Es totalmente inaceptable que se tenga que retirar el sueldo a unos trabajadores cuando el ayuntamiento está saneado económicamente.
Recordemos que el gobierno español mediante la ley 20/2012 de 13 de julio, decidió que no se pagase la extra de Navidad a todos los trabajadores públicos. Además de no hacerse este pago, los ayuntamientos no podían llevar a cabo ninguna maniobra para recompensar a los trabajadores por esta pérdida de ingresos. Y aquí es donde está el quid de la cuestión.
Repasemos lo que ha sucedido desde entonces:
En octubre se presentaron dos mociones en el ayuntamiento, por parte de ERC y de CIU, en ambas mociones se proponía que los políticos también renunciaran a su extra o a su catorceava parte de sueldo y que este dinero, si era posible, se donara a los trabajadores. Estas mociones fueron aprobadas por unanimidad. Cabe recordar que la ley nada decía de los sueldos de los políticos, algo incomprensible, porque si hay que recortar a los trabajadores públicos lo lógico es que se incluya a los políticos.
Tras la aprobación de las mociones y tras el trabajo de la secretaria, en la Junta de portavoces de enero, el equipo de gobierno propuso un listado de los trabajadores con sus sueldos y un reparto del dinero de los políticos en función de la dedicación de cada cual. La forma de hacer el pago era la siguiente. Los políticos cobrábamos de forma normal y después llevábamos nuestra catorceava parte en metálico al ayuntamiento. Una vez recaudado todo este dinero, se repartía entre los trabajadores. Evidentemente todo esto, quedaba fuera de la contabilidad oficial, ya que no podía hacerse oficial. Recordemos que la ley impide cualquier maniobra que conlleve pagar a los trabajadores para intentar esquivar el decreto ley. CIU y UPO dijimos que nos parecía una forma incorrecta de proceder y que se prestaba a muchas malas interpretaciones.
Como es conocido, en el pleno de enero, CIU presentó una moción para dejar sin efecto las mociones aprobadas en octubre. La argumentación de CIU era que, ya que no podía pagarse de forma normal, era preferible no mantener algo que era "ilegal". UPO se sumó a la moción y dijo que ya que no se podía dedicar ese dinero a los trabajadores, que los políticos renunciaran igualmente a su parte y que ese dinero fuera dedicado a alguna partida de servicios sociales. Algo parecido a lo que se hace con el dinero que renuncia a cobrar el regidor de ERC. Esa moción fue rechazada.
Una semana después, fuimos convocados a una esperpéntica reunión por parte del alcalde. La reunión fue convocada por el alcalde, aunque daba la impresión de que se hacía a instancia de los trabajadores, pero no. Al llegar, los trabajadores se sentaron en la zona de público de la sala de pleno y los regidores en nuestros asientos habituales. El alcalde tomó la palabra, con micrófono incluido, y explicó que el equipo de gobierno viendo las posibles irregularidades que podía tener este pago a los trabajadores y para evitar complicaciones futuras, habían decidido que el dinero al que renunciaban los políticos fuese destinado a una partida de nueva creación dedicada a fines sociales. Vamos lo que había propuesto UPO. Esta información la recibíamos al mismo tiempo los trabajadores y los regidores de la oposición. Aunque la escenificación daba la sensación de que los políticos ya estábamos informados.
Tras la explicación del alcalde, el regidor Tillo tomó la palabra y defendió esta medida, aludiendo a las dudas que habían expresado los grupos de la oposición y con la voluntad de no hacer nada irregular. Posteriormente el regidor Ramos se dirigió a los trabajadores diciendo que no estaba para nada de acuerdo con esa decisión. Que ERC siempre había opinado que ese dinero debía ser para los trabajadores y que el cambio se debía a una imposición del PSC, con la cual no estaban de acuerdo. Después hubo un intercambio de palabras acalorado entre la regidora de CIU, Valentina y los regidores del equipo de gobierno. Desde UPO no dijimos nada, porque era todo tan sorprendente que no hacía falta añadir nada.
Bien, pues aquí no se acaba la cosa. El viernes, 24 horas después de la reunión, un regidor del equipo de gobierno llamó a nuestro regidor. Y le dijo que estaban preocupados con el cariz que estaban tomando las cosas y que algunos partidos habían tomado la decisión de dar el dinero al portavoz de los trabajadores y que ellos lo repartieran como buenamente quisieran. Sin que conste en ningún lado. Es decir, preparar un sobre con unos cuantos billetes dárselo al portavoz y que ellos hicieran lo que quisieran, como si lo querían quemar (frase textual). Comentaba que solo quería informarnos de la decisión y que nosotros hiciésemos lo que quisiéramos. Le repetimos cual era la postura de UPO, que lo más apropiado era que nos retuvieran la parte correspondiente y que el Ayuntamiento hiciese lo que estimase oportuno.
Así pues, dado todo este proceso, desde UPO decidimos tomar la siguiente posición. Presentar una instancia en la cual nuestro regidor renuncia a la catorceava parte de sus ingresos durante el año 2012 (exactamente 28,5 euros. Recordemos que los regidores en la oposición sólo cobran por la asistencia a plenos y a la Comisión especial de Cuentas. 60 euros por pleno y 30 por la comisión). Pedíamos que este dinero fuese retenido en el próximo ingreso que debiera hacerse y que fuera destinada a una partida de gastos sociales.
De este modo damos por cerrado este capítulo. Aunque parece que pronto volveremos a hablar de este tema, ya que la extra de verano también ha sido anulada, ahora por parte de la Generalitat.
Mostrando entradas con la etiqueta economia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta economia. Mostrar todas las entradas
viernes, 1 de marzo de 2013
martes, 29 de marzo de 2011
Reforma llei hipotecària
Divendres passat en el darrer ple ordinari d'aquesta legislatura, el consistori d'Olesa de Bonesvalls va aprovar per unanimitat la moció presentada per Units per Olesa - EPM, en suport a la proposició de llei contra el sobreendeutament familiar i personal per modificar la llei hipotecària amb la finalitat de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necessàries per evitar els desnonaments per motius econòmics.
Una proposta que s'està discutint al Parlament de Catalunya i que haurà de ser aprovada al Congrés dels Diputats.
Units per Olesa no pot oblidar, la problemàtica que tenen molts famílies en els actuals temps de crisi.
Cal fer una modificiació d'aquestes lleis, perque aquelles persones que es vegin incapaces de poder seguir pagant la seva hipoteca puguin oferir el seu pis com a dació en la cacel·lació de la hipoteca.
A continuació transcripció de la moció complerta:
MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL UNITS PER OLESA-EPM A L’AJUNTAMENT DE OLESA DE BONESVALLS DE SUPORT A LA PROPOSICIÓ DE LLEI CONTRA EL SOBREENDEUTAMENT FAMILIAR I PERSONAL PER MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA AMB LA FINALITAT DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS
Atès que, a partir del 2008, es produeix l’esclat de la crisi econòmica i, com a conseqüència, un gran increment de l’atur i de la inseguretat de la renda en milers de famílies del nostre país, fet al que se li ha d’afegir el sobreendeutament de les famílies com a conseqüència dels habitatges de propietat que havien adquirit.
Atès que el creixement econòmic al nostre país en els darrers anys ha anat molt lligat al sector de la construcció, i en concret, de la compra d’habitatge privat, que va generar la concessió quasi indiscriminada de crèdits hipotecaris finançant, moltes vegades, més del 100% del valor dels nous habitatges.
Atès que les entitats financeres van facilitar prèstec per damunt del valor de l'habitatge a famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobre endeutaments privats més alts del món.
Atès que les dades del Consejo General del Poder Judicial indiquen que s’executaran més de 350.000 desnonaments judicials per impagament d’hipoteques, tramitades entre el 2008 i el 2010 i que es preveu que aquest any 2011 i el 2012 es podria arribar als 500.000 desnonaments judicials a tot l’Estat espanyol, i que només a Catalunya es podria procedir a unes 40.000 o 50.000 execucions hipotecàries, més del doble que el 2010.
Atès que l’actual Llei Hipotecària condemna a moltes famílies en situació d’insolvència a que no només s'enfrontin a un procés de desnonament amb la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera per la reclamació del pagament del deute per part dels bancs que en molts casos es tradueix en una condemna a l’exclusió social.
Atès que aquesta legislació permet que les entitats financeres s'adjudiquin els habitatges pel 50% del valor de taxació no només és injusta sinó que no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn.
Atès que estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l’àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica com l’actual on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda.
Atès que actualment varies forces polítiques i també entitats i moviments socials diversos estan reclamant la modificació de la regulació hipotecària incorporant la figura de la dació en pagament, de forma que el deutor quedi alliberat de la totalitat del deute hipotecari amb el lliurament de l’habitatge al creditor.
Atès que, en algunes de les iniciatives legislatives que s’han presentat al Parlament de Catalunya també es preveu que, per garantir el dret a l’habitatge de les persones que perdin la propietat del seu habitatge per l’execució de la hipoteca, s’ampliï la possibilitat d’oferir propostes alternatives com quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer o usdefruit vitalici o renegociar el deute amb possibilitat de convenir la reducció o reordenament del pagament de forma més assumible i ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada i familiars que hi conviuen.
Atès que també cal demanar que el govern de l’ Estat prevegi mesures d’ajut per que es pugui cancel.lar o reduir el deute de les famílies que ja han estat desnonades del seu habitatge en els últims anys però que continuen mantenint bona part del deute amb les entitats de crèdit.
Per tot això, el Ple Municipal adopta els següents acords:
Primer.- Donar suport a les diverses proposicions de Llei contra el sobreendeutament familiar i personal presentades al Parlament de Catalunya per instar al Govern central que aprovi una modificació de la legislació hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l'habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costos judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en altres països de la UE, així com s’ampliï la possibilitat d’oferir propostes alternatives com quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer o usdefruit vitalici o renegociar el deute amb possibilitat de convenir la reducció o reordenament del pagament de forma més assumible i ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada i familiars que hi conviuen i que prevegi mesures d’ajut per que es pugui cancel.lar o reduir el deute de les famílies que ja han estat desnonades del seu habitatge en els últims anys però que continuen mantenint bona part del deute amb les entitats de crèdit.
Segon.- Donar trasllat d’aquests acords a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals del municipi i a la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) Olesa de Bonesvalls 17 de març de 2011 Més explicacions de la proposta:
RESUM CONTINGUT
Proposició de llei de mesures contra el sobre-endeutament personal i familiar, i de protecció enfront procediments d’execució que afecten a l’habitatge habitual
Es tracta d’una iniciativa que, prèviament aprovada pel Parlament de Catalunya, s’haurà de presentar al Congrés dels Diputats, donat que els aspectes que regula són de competència de l’Estat.
La Llei parteix de la constatació que un dels elements clau que va permetre la creació de la bombolla immobiliària entre 1996-2006 va ser la concessió d’hipoteques en condicions d’excessiu risc, ja que es donaven diners per sobre del valor de l’habitatge, a famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i per un termini cada cop més llarg. Això ha contribuït a generar un dels sobre-endeutaments privats més elevats del món. I el més greu és que va ser una pràctica fomentada per les entitats financeres, però possible per la passivitat del Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia i Hisenda.
Cal evitar que un fenomen com aquest torni a produir-se, i això no és imaginable per la via de l’autoregulació dels sectors implicats, sinó que cal una legislació específica que ho impedeixi. Per tant, la Llei introdueix límits a la concessió de futures hipoteques (art. 1). A partir de l’entrada en vigor de la Llei, només podran concedir-se crèdits hipotecaris a persones que no comprometin més del 30% dels seus ingressos; per un termini màxim de 30 anys; i sempre que la hipoteca no superi el 80% del valor de l’habitatge (es pot arribar al 100% del preu en el cas dels habitatges amb protecció oficial).
Però limitar els criteris de concessió de futures hipoteques no és suficient, perquè en l’actualitat hi ha milers de persones i famílies que, arran de la crisi, no poden pagar els crèdits hipotecaris, víctimes de l’estímul del sobre-endeutament dels anys de la bombolla. Per tant, la llei ha de protegir a aquestes persones en situació de vulnerabilitat (arts. 2 a 6). La manera de fer-ho és incrementar els marges per considerar que els ingressos de la família són inembargables. Així mateix, la Llei regula la possibilitat d’acollir-se a la dació en pagament del pis hipotecat si s’acredita que és la residencia habitual, alliberant-se per tant de la totalitat del deute.
Alternativament, s’amplia la possibilitat d’oferir propostes alternatives per a la resolució de l’impagament, degudament raonades i justificades, com quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer o usdefruit vitalici i satisfer el deute de forma ordenada i progressiva, ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada i familiars que hi conviuen.
La llei també impedeix que els habitatges amb protecció oficial puguin ésser subhastats per sobre del seu preu legal, i obliga a que en tot cas s’adjudiquin a una persona física necessitada d’habitatge i que compleixi els requisits legals. Per tant, serà l’Administració competent en matèria d’habitatge qui controlarà aquest procés.
Finalment, la Llei estatal no pot regular-ho però suggereix la conveniència que les Comunitats Autònomes, en l’exercici de les seves competències en matèria d’habitatge, creïn serveis específics de suport als ciutadans i mediació per a la prevenció i resolució de les situacions de sobre-endeutament que puguin patir. Serà la manera de demostrar a la ciutadania que els poders públics es posen del seu costat quan es troben en una posició de feblesa enfront al poder de les entitats financeres amb les quals han de renegociar les condicions de les seves hipoteques.
Una proposta que s'està discutint al Parlament de Catalunya i que haurà de ser aprovada al Congrés dels Diputats.
Units per Olesa no pot oblidar, la problemàtica que tenen molts famílies en els actuals temps de crisi.
Cal fer una modificiació d'aquestes lleis, perque aquelles persones que es vegin incapaces de poder seguir pagant la seva hipoteca puguin oferir el seu pis com a dació en la cacel·lació de la hipoteca.
A continuació transcripció de la moció complerta:
MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL UNITS PER OLESA-EPM A L’AJUNTAMENT DE OLESA DE BONESVALLS DE SUPORT A LA PROPOSICIÓ DE LLEI CONTRA EL SOBREENDEUTAMENT FAMILIAR I PERSONAL PER MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA AMB LA FINALITAT DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS
Atès que, a partir del 2008, es produeix l’esclat de la crisi econòmica i, com a conseqüència, un gran increment de l’atur i de la inseguretat de la renda en milers de famílies del nostre país, fet al que se li ha d’afegir el sobreendeutament de les famílies com a conseqüència dels habitatges de propietat que havien adquirit.
Atès que el creixement econòmic al nostre país en els darrers anys ha anat molt lligat al sector de la construcció, i en concret, de la compra d’habitatge privat, que va generar la concessió quasi indiscriminada de crèdits hipotecaris finançant, moltes vegades, més del 100% del valor dels nous habitatges.
Atès que les entitats financeres van facilitar prèstec per damunt del valor de l'habitatge a famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobre endeutaments privats més alts del món.
Atès que les dades del Consejo General del Poder Judicial indiquen que s’executaran més de 350.000 desnonaments judicials per impagament d’hipoteques, tramitades entre el 2008 i el 2010 i que es preveu que aquest any 2011 i el 2012 es podria arribar als 500.000 desnonaments judicials a tot l’Estat espanyol, i que només a Catalunya es podria procedir a unes 40.000 o 50.000 execucions hipotecàries, més del doble que el 2010.
Atès que l’actual Llei Hipotecària condemna a moltes famílies en situació d’insolvència a que no només s'enfrontin a un procés de desnonament amb la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera per la reclamació del pagament del deute per part dels bancs que en molts casos es tradueix en una condemna a l’exclusió social.
Atès que aquesta legislació permet que les entitats financeres s'adjudiquin els habitatges pel 50% del valor de taxació no només és injusta sinó que no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn.
Atès que estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l’àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica com l’actual on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda.
Atès que actualment varies forces polítiques i també entitats i moviments socials diversos estan reclamant la modificació de la regulació hipotecària incorporant la figura de la dació en pagament, de forma que el deutor quedi alliberat de la totalitat del deute hipotecari amb el lliurament de l’habitatge al creditor.
Atès que, en algunes de les iniciatives legislatives que s’han presentat al Parlament de Catalunya també es preveu que, per garantir el dret a l’habitatge de les persones que perdin la propietat del seu habitatge per l’execució de la hipoteca, s’ampliï la possibilitat d’oferir propostes alternatives com quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer o usdefruit vitalici o renegociar el deute amb possibilitat de convenir la reducció o reordenament del pagament de forma més assumible i ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada i familiars que hi conviuen.
Atès que també cal demanar que el govern de l’ Estat prevegi mesures d’ajut per que es pugui cancel.lar o reduir el deute de les famílies que ja han estat desnonades del seu habitatge en els últims anys però que continuen mantenint bona part del deute amb les entitats de crèdit.
Per tot això, el Ple Municipal adopta els següents acords:
Primer.- Donar suport a les diverses proposicions de Llei contra el sobreendeutament familiar i personal presentades al Parlament de Catalunya per instar al Govern central que aprovi una modificació de la legislació hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l'habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costos judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en altres països de la UE, així com s’ampliï la possibilitat d’oferir propostes alternatives com quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer o usdefruit vitalici o renegociar el deute amb possibilitat de convenir la reducció o reordenament del pagament de forma més assumible i ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada i familiars que hi conviuen i que prevegi mesures d’ajut per que es pugui cancel.lar o reduir el deute de les famílies que ja han estat desnonades del seu habitatge en els últims anys però que continuen mantenint bona part del deute amb les entitats de crèdit.
Segon.- Donar trasllat d’aquests acords a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals del municipi i a la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) Olesa de Bonesvalls 17 de març de 2011 Més explicacions de la proposta:
RESUM CONTINGUT
Proposició de llei de mesures contra el sobre-endeutament personal i familiar, i de protecció enfront procediments d’execució que afecten a l’habitatge habitual
Es tracta d’una iniciativa que, prèviament aprovada pel Parlament de Catalunya, s’haurà de presentar al Congrés dels Diputats, donat que els aspectes que regula són de competència de l’Estat.
La Llei parteix de la constatació que un dels elements clau que va permetre la creació de la bombolla immobiliària entre 1996-2006 va ser la concessió d’hipoteques en condicions d’excessiu risc, ja que es donaven diners per sobre del valor de l’habitatge, a famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i per un termini cada cop més llarg. Això ha contribuït a generar un dels sobre-endeutaments privats més elevats del món. I el més greu és que va ser una pràctica fomentada per les entitats financeres, però possible per la passivitat del Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia i Hisenda.
Cal evitar que un fenomen com aquest torni a produir-se, i això no és imaginable per la via de l’autoregulació dels sectors implicats, sinó que cal una legislació específica que ho impedeixi. Per tant, la Llei introdueix límits a la concessió de futures hipoteques (art. 1). A partir de l’entrada en vigor de la Llei, només podran concedir-se crèdits hipotecaris a persones que no comprometin més del 30% dels seus ingressos; per un termini màxim de 30 anys; i sempre que la hipoteca no superi el 80% del valor de l’habitatge (es pot arribar al 100% del preu en el cas dels habitatges amb protecció oficial).
Però limitar els criteris de concessió de futures hipoteques no és suficient, perquè en l’actualitat hi ha milers de persones i famílies que, arran de la crisi, no poden pagar els crèdits hipotecaris, víctimes de l’estímul del sobre-endeutament dels anys de la bombolla. Per tant, la llei ha de protegir a aquestes persones en situació de vulnerabilitat (arts. 2 a 6). La manera de fer-ho és incrementar els marges per considerar que els ingressos de la família són inembargables. Així mateix, la Llei regula la possibilitat d’acollir-se a la dació en pagament del pis hipotecat si s’acredita que és la residencia habitual, alliberant-se per tant de la totalitat del deute.
Alternativament, s’amplia la possibilitat d’oferir propostes alternatives per a la resolució de l’impagament, degudament raonades i justificades, com quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer o usdefruit vitalici i satisfer el deute de forma ordenada i progressiva, ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada i familiars que hi conviuen.
La llei també impedeix que els habitatges amb protecció oficial puguin ésser subhastats per sobre del seu preu legal, i obliga a que en tot cas s’adjudiquin a una persona física necessitada d’habitatge i que compleixi els requisits legals. Per tant, serà l’Administració competent en matèria d’habitatge qui controlarà aquest procés.
Finalment, la Llei estatal no pot regular-ho però suggereix la conveniència que les Comunitats Autònomes, en l’exercici de les seves competències en matèria d’habitatge, creïn serveis específics de suport als ciutadans i mediació per a la prevenció i resolució de les situacions de sobre-endeutament que puguin patir. Serà la manera de demostrar a la ciutadania que els poders públics es posen del seu costat quan es troben en una posició de feblesa enfront al poder de les entitats financeres amb les quals han de renegociar les condicions de les seves hipoteques.
viernes, 29 de octubre de 2010
sobre les taxes
MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS REGULADORES DELS TRIBUTS MUNICIPALS.
En relació a la proposta presentada pel sr. Ases i el seu govern, UPO fa les següents consideracions i aportacions.
En primer lloc, en relació a la informació apareguda al web http://www.olesadebonesvalls.org/ (sorpren que no facin servir la web municipal per aquests comunicats!), on es diu que l’ajuntament fa “una proposta de reducció dels impostos municipals pel proper exercici fiscal del 2011, així com la eliminació d’algunes taxes que no es venien aplicant.” Cal dir que la reducció d’impostos que publiquen es falsa. La proposta presentada congela les taxes i només es fa una mínima reducció de l’IBI i de la taxa urbanística.
En primer lloc es proposa una reducció de la taxa de l’IBI un 0’10, passant del 0,80 actual al 0,70. Però la realitat es que els veïns d’Olesa no veuran rebaixat ni un cèntim els seus rebuts. Així doncs, aquesta rebaixa proposada és insuficient i ha de ser major.
En segon lloc, també proposen rebaixar la taxa per llicències urbanístiques un 15 per cent. Aquesta rebaixa pot ser considerada important ja que es baixa del 1,19 actual al 1,00%, però des d’UPO entenem que si es volen rebaixar els impostos urbanístics també s’hauria de rebaixar el ICIO, en un percentatge similar. Així l’ICIO també s’hauria de rebaixar un 15% per situar-lo al 2,55%. Si no es fan les dues modificacions, la realitat serà que, per un veí que sol•liciti una llicència urbanística el cost serà gairebé igual l’any 2011 que ho ha estat fins ara.
Per últim, la última modificació que proposen des del govern és la eliminació de la taxa 19 d’entrades de vehicles a través de les voreres i les reserves de via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena. Aquesta taxa, tot i que estava aprovada fa anys, mai s’ha aplicat. Així doncs, la seva eliminació no suposa cap reducció dels impostos a Olesa. Han eliminat aquesta taxa, única i exclusivament perquè és una demanda d’ERC des del dia que es va aprovar i necessiten el seu vot.
Al marge d’aquestes modificacions presentades pel sr. Ases, UPO ha fet les següents demandes.
Cal modificar les taxes d’escombraries relatives als negocis i locals comercials. Actualment només hi ha quatre categories i són insuficients, tenint en compte la diversitat de activitats comercials que hi ha avui en dia a Olesa.
Així doncs, l’actual situació amb només quatre categories: 1.Locals comercials, 2.Bars i cafés, 3.Locals industrials i 4.Restaurants, Hostals i fondes, ha de modificar-se amb la creació de més categories. Aquestes noves categories han de tenir en compte les diferents quantitats d’escombraries que es generen en un establiment. No és el mateix una perruqueria, que una hípica, que una immobiliària, que una carnisseria o que una drogueria. A més també s’hauria de distingir els bars en funció de si fan menjars o no.
En relació a l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, demanem que es recullin a les taxes les categories dels vehicles que rebran descompte ecològic. La reducció de l’impost en base a la contaminació és una proposta que ERC va presentar al ple la tardor de 2008 i que UPO va aprovar considerant que s’havien de donar incentius fiscals als vehicles menys contaminants. Ara demanem que aparegui i que s’especifiqui clarament quins vehicles tindran descompte i com han de sol•licitar-lo els veïns que tinguin vehicles ecològics.
Per últim, en relació a les nostres propostes, demanem que s’eliminin les taxes de la deixalleria. Creiem i ja ho vam dir en el ple del 28 de maig on van ser aprovades, que posar un preu a la utilització de la deixalleria, encara que sigui només per algunes persones que l’utilitzin molt, provocarà un augment de la brossa acumulada en les zones verdes del nostre municipi. Creiem que la deixalleria ha de ser totalment gratuïta i el que cal fer, és modernitzar-la i ampliar-la. Fer una campanya explicativa sobre reciclatge i compostatge i en tot cas, com es fa en altres municipis, l’ús de la deixalleria hauria de comportar rebaixes en l’impost d’escombraries. UPO no aprovarà unes taxes fiscals on es mantingui aquesta taxa que considerem innecessària.
Aquests seran els punts que hem exposat a les reunions de regidors i que defensarem en el ple extraordinari del proper dimarts 2 de novembre.
En relació a la proposta presentada pel sr. Ases i el seu govern, UPO fa les següents consideracions i aportacions.
En primer lloc, en relació a la informació apareguda al web http://www.olesadebonesvalls.org/ (sorpren que no facin servir la web municipal per aquests comunicats!), on es diu que l’ajuntament fa “una proposta de reducció dels impostos municipals pel proper exercici fiscal del 2011, així com la eliminació d’algunes taxes que no es venien aplicant.” Cal dir que la reducció d’impostos que publiquen es falsa. La proposta presentada congela les taxes i només es fa una mínima reducció de l’IBI i de la taxa urbanística.
En primer lloc es proposa una reducció de la taxa de l’IBI un 0’10, passant del 0,80 actual al 0,70. Però la realitat es que els veïns d’Olesa no veuran rebaixat ni un cèntim els seus rebuts. Així doncs, aquesta rebaixa proposada és insuficient i ha de ser major.
En segon lloc, també proposen rebaixar la taxa per llicències urbanístiques un 15 per cent. Aquesta rebaixa pot ser considerada important ja que es baixa del 1,19 actual al 1,00%, però des d’UPO entenem que si es volen rebaixar els impostos urbanístics també s’hauria de rebaixar el ICIO, en un percentatge similar. Així l’ICIO també s’hauria de rebaixar un 15% per situar-lo al 2,55%. Si no es fan les dues modificacions, la realitat serà que, per un veí que sol•liciti una llicència urbanística el cost serà gairebé igual l’any 2011 que ho ha estat fins ara.
Per últim, la última modificació que proposen des del govern és la eliminació de la taxa 19 d’entrades de vehicles a través de les voreres i les reserves de via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena. Aquesta taxa, tot i que estava aprovada fa anys, mai s’ha aplicat. Així doncs, la seva eliminació no suposa cap reducció dels impostos a Olesa. Han eliminat aquesta taxa, única i exclusivament perquè és una demanda d’ERC des del dia que es va aprovar i necessiten el seu vot.
Al marge d’aquestes modificacions presentades pel sr. Ases, UPO ha fet les següents demandes.
Cal modificar les taxes d’escombraries relatives als negocis i locals comercials. Actualment només hi ha quatre categories i són insuficients, tenint en compte la diversitat de activitats comercials que hi ha avui en dia a Olesa.
Així doncs, l’actual situació amb només quatre categories: 1.Locals comercials, 2.Bars i cafés, 3.Locals industrials i 4.Restaurants, Hostals i fondes, ha de modificar-se amb la creació de més categories. Aquestes noves categories han de tenir en compte les diferents quantitats d’escombraries que es generen en un establiment. No és el mateix una perruqueria, que una hípica, que una immobiliària, que una carnisseria o que una drogueria. A més també s’hauria de distingir els bars en funció de si fan menjars o no.
En relació a l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, demanem que es recullin a les taxes les categories dels vehicles que rebran descompte ecològic. La reducció de l’impost en base a la contaminació és una proposta que ERC va presentar al ple la tardor de 2008 i que UPO va aprovar considerant que s’havien de donar incentius fiscals als vehicles menys contaminants. Ara demanem que aparegui i que s’especifiqui clarament quins vehicles tindran descompte i com han de sol•licitar-lo els veïns que tinguin vehicles ecològics.
Per últim, en relació a les nostres propostes, demanem que s’eliminin les taxes de la deixalleria. Creiem i ja ho vam dir en el ple del 28 de maig on van ser aprovades, que posar un preu a la utilització de la deixalleria, encara que sigui només per algunes persones que l’utilitzin molt, provocarà un augment de la brossa acumulada en les zones verdes del nostre municipi. Creiem que la deixalleria ha de ser totalment gratuïta i el que cal fer, és modernitzar-la i ampliar-la. Fer una campanya explicativa sobre reciclatge i compostatge i en tot cas, com es fa en altres municipis, l’ús de la deixalleria hauria de comportar rebaixes en l’impost d’escombraries. UPO no aprovarà unes taxes fiscals on es mantingui aquesta taxa que considerem innecessària.
Aquests seran els punts que hem exposat a les reunions de regidors i que defensarem en el ple extraordinari del proper dimarts 2 de novembre.
sobre les taxes
MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS REGULADORES DELS TRIBUTS MUNICIPALS.
En relació a la proposta presentada pel sr. Ases i el seu govern, UPO fa les següents consideracions i aportacions.
En primer lloc, en relació a la informació apareguda al web http://www.olesadebonesvalls.org/ (sorpren que no facin servir la web municipal per aquests comunicats!), on es diu que l’ajuntament fa “una proposta de reducció dels impostos municipals pel proper exercici fiscal del 2011, així com la eliminació d’algunes taxes que no es venien aplicant.” Cal dir que la reducció d’impostos que publiquen es falsa. La proposta presentada congela les taxes i només es fa una mínima reducció de l’IBI i de la taxa urbanística.
En primer lloc es proposa una reducció de la taxa de l’IBI un 0’10, passant del 0,80 actual al 0,70. Però la realitat es que els veïns d’Olesa no veuran rebaixat ni un cèntim els seus rebuts. Així doncs, aquesta rebaixa proposada és insuficient i ha de ser major.
En segon lloc, també proposen rebaixar la taxa per llicències urbanístiques un 15 per cent. Aquesta rebaixa pot ser considerada important ja que es baixa del 1,19 actual al 1,00%, però des d’UPO entenem que si es volen rebaixar els impostos urbanístics també s’hauria de rebaixar el ICIO, en un percentatge similar. Així l’ICIO també s’hauria de rebaixar un 15% per situar-lo al 2,55%. Si no es fan les dues modificacions, la realitat serà que, per un veí que sol•liciti una llicència urbanística el cost serà gairebé igual l’any 2011 que ho ha estat fins ara.
Per últim, la última modificació que proposen des del govern és la eliminació de la taxa 19 d’entrades de vehicles a través de les voreres i les reserves de via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena. Aquesta taxa, tot i que estava aprovada fa anys, mai s’ha aplicat. Així doncs, la seva eliminació no suposa cap reducció dels impostos a Olesa. Han eliminat aquesta taxa, única i exclusivament perquè és una demanda d’ERC des del dia que es va aprovar i necessiten el seu vot.
Al marge d’aquestes modificacions presentades pel sr. Ases, UPO ha fet les següents demandes.
Cal modificar les taxes d’escombraries relatives als negocis i locals comercials. Actualment només hi ha quatre categories i són insuficients, tenint en compte la diversitat de activitats comercials que hi ha avui en dia a Olesa.
Així doncs, l’actual situació amb només quatre categories: 1.Locals comercials, 2.Bars i cafés, 3.Locals industrials i 4.Restaurants, Hostals i fondes, ha de modificar-se amb la creació de més categories. Aquestes noves categories han de tenir en compte les diferents quantitats d’escombraries que es generen en un establiment. No és el mateix una perruqueria, que una hípica, que una immobiliària, que una carnisseria o que una drogueria. A més també s’hauria de distingir els bars en funció de si fan menjars o no.
En relació a l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, demanem que es recullin a les taxes les categories dels vehicles que rebran descompte ecològic. La reducció de l’impost en base a la contaminació és una proposta que ERC va presentar al ple la tardor de 2008 i que UPO va aprovar considerant que s’havien de donar incentius fiscals als vehicles menys contaminants. Ara demanem que aparegui i que s’especifiqui clarament quins vehicles tindran descompte i com han de sol•licitar-lo els veïns que tinguin vehicles ecològics.
Per últim, en relació a les nostres propostes, demanem que s’eliminin les taxes de la deixalleria. Creiem i ja ho vam dir en el ple del 28 de maig on van ser aprovades, que posar un preu a la utilització de la deixalleria, encara que sigui només per algunes persones que l’utilitzin molt, provocarà un augment de la brossa acumulada en les zones verdes del nostre municipi. Creiem que la deixalleria ha de ser totalment gratuïta i el que cal fer, és modernitzar-la i ampliar-la. Fer una campanya explicativa sobre reciclatge i compostatge i en tot cas, com es fa en altres municipis, l’ús de la deixalleria hauria de comportar rebaixes en l’impost d’escombraries. UPO no aprovarà unes taxes fiscals on es mantingui aquesta taxa que considerem innecessària.
Aquests seran els punts que hem exposat a les reunions de regidors i que defensarem en el ple extraordinari del proper dimarts 2 de novembre.
En relació a la proposta presentada pel sr. Ases i el seu govern, UPO fa les següents consideracions i aportacions.
En primer lloc, en relació a la informació apareguda al web http://www.olesadebonesvalls.org/ (sorpren que no facin servir la web municipal per aquests comunicats!), on es diu que l’ajuntament fa “una proposta de reducció dels impostos municipals pel proper exercici fiscal del 2011, així com la eliminació d’algunes taxes que no es venien aplicant.” Cal dir que la reducció d’impostos que publiquen es falsa. La proposta presentada congela les taxes i només es fa una mínima reducció de l’IBI i de la taxa urbanística.
En primer lloc es proposa una reducció de la taxa de l’IBI un 0’10, passant del 0,80 actual al 0,70. Però la realitat es que els veïns d’Olesa no veuran rebaixat ni un cèntim els seus rebuts. Així doncs, aquesta rebaixa proposada és insuficient i ha de ser major.
En segon lloc, també proposen rebaixar la taxa per llicències urbanístiques un 15 per cent. Aquesta rebaixa pot ser considerada important ja que es baixa del 1,19 actual al 1,00%, però des d’UPO entenem que si es volen rebaixar els impostos urbanístics també s’hauria de rebaixar el ICIO, en un percentatge similar. Així l’ICIO també s’hauria de rebaixar un 15% per situar-lo al 2,55%. Si no es fan les dues modificacions, la realitat serà que, per un veí que sol•liciti una llicència urbanística el cost serà gairebé igual l’any 2011 que ho ha estat fins ara.
Per últim, la última modificació que proposen des del govern és la eliminació de la taxa 19 d’entrades de vehicles a través de les voreres i les reserves de via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol mena. Aquesta taxa, tot i que estava aprovada fa anys, mai s’ha aplicat. Així doncs, la seva eliminació no suposa cap reducció dels impostos a Olesa. Han eliminat aquesta taxa, única i exclusivament perquè és una demanda d’ERC des del dia que es va aprovar i necessiten el seu vot.
Al marge d’aquestes modificacions presentades pel sr. Ases, UPO ha fet les següents demandes.
Cal modificar les taxes d’escombraries relatives als negocis i locals comercials. Actualment només hi ha quatre categories i són insuficients, tenint en compte la diversitat de activitats comercials que hi ha avui en dia a Olesa.
Així doncs, l’actual situació amb només quatre categories: 1.Locals comercials, 2.Bars i cafés, 3.Locals industrials i 4.Restaurants, Hostals i fondes, ha de modificar-se amb la creació de més categories. Aquestes noves categories han de tenir en compte les diferents quantitats d’escombraries que es generen en un establiment. No és el mateix una perruqueria, que una hípica, que una immobiliària, que una carnisseria o que una drogueria. A més també s’hauria de distingir els bars en funció de si fan menjars o no.
En relació a l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, demanem que es recullin a les taxes les categories dels vehicles que rebran descompte ecològic. La reducció de l’impost en base a la contaminació és una proposta que ERC va presentar al ple la tardor de 2008 i que UPO va aprovar considerant que s’havien de donar incentius fiscals als vehicles menys contaminants. Ara demanem que aparegui i que s’especifiqui clarament quins vehicles tindran descompte i com han de sol•licitar-lo els veïns que tinguin vehicles ecològics.
Per últim, en relació a les nostres propostes, demanem que s’eliminin les taxes de la deixalleria. Creiem i ja ho vam dir en el ple del 28 de maig on van ser aprovades, que posar un preu a la utilització de la deixalleria, encara que sigui només per algunes persones que l’utilitzin molt, provocarà un augment de la brossa acumulada en les zones verdes del nostre municipi. Creiem que la deixalleria ha de ser totalment gratuïta i el que cal fer, és modernitzar-la i ampliar-la. Fer una campanya explicativa sobre reciclatge i compostatge i en tot cas, com es fa en altres municipis, l’ús de la deixalleria hauria de comportar rebaixes en l’impost d’escombraries. UPO no aprovarà unes taxes fiscals on es mantingui aquesta taxa que considerem innecessària.
Aquests seran els punts que hem exposat a les reunions de regidors i que defensarem en el ple extraordinari del proper dimarts 2 de novembre.
miércoles, 12 de mayo de 2010
Opinió d'ICV-EUiA davant les propostes de Zapatero
INTERVENCIÓ DE JOAN HERRERA AL PLE DEL CONGRÉS
DELS DIPUTATS DAVANT L’ANUNCI DE MESURES, PER PART
DE RODRÍGUEZ ZAPATERO, PER A LA REDUCCIÓ DEL
DÈFICIT DURANT 2010 I 2011
12 de maig 2010
El señor HERRERA TORRES: Gracias, presidente.
Señor presidente del Gobierno, dicen que la política en el siglo XXI es el arte de decir exactamente lo que no se va a hacer. Hoy tenemos un titular: no se tocan los pilares del Estado del bienestar, no se tocan las pensiones. La realidad es que se congelan las pensiones, se tocan los derechos de los dependientes y pagan los más débiles. Sí, señor presidente, los más débiles. Usted ha hablado de un reparto equitativo del ajuste, y equitativo no es, señor presidente, las cosas como son. Toca a trabajadores, a asalariados, a pensionistas, a dependientes, pero no toca una fiscalidad más justa, no toca una reforma del sistema financiero, no toca a los causantes de la crisis, no suprime los chiringuitos financieros que permiten tributar a las grandes fortunas al 1 por ciento, y eso no es propio de un gobierno que dice cumplir con sus compromisos y es absolutamente insólito en un gobierno que se proclama de izquierdas. Ustedes plantean el esfuerzo de los de siempre y proponen un ajuste, pero un ajuste duro también hacia los de siempre.
DELS DIPUTATS DAVANT L’ANUNCI DE MESURES, PER PART
DE RODRÍGUEZ ZAPATERO, PER A LA REDUCCIÓ DEL
DÈFICIT DURANT 2010 I 2011
12 de maig 2010
El señor HERRERA TORRES: Gracias, presidente.
Señor presidente del Gobierno, dicen que la política en el siglo XXI es el arte de decir exactamente lo que no se va a hacer. Hoy tenemos un titular: no se tocan los pilares del Estado del bienestar, no se tocan las pensiones. La realidad es que se congelan las pensiones, se tocan los derechos de los dependientes y pagan los más débiles. Sí, señor presidente, los más débiles. Usted ha hablado de un reparto equitativo del ajuste, y equitativo no es, señor presidente, las cosas como son. Toca a trabajadores, a asalariados, a pensionistas, a dependientes, pero no toca una fiscalidad más justa, no toca una reforma del sistema financiero, no toca a los causantes de la crisis, no suprime los chiringuitos financieros que permiten tributar a las grandes fortunas al 1 por ciento, y eso no es propio de un gobierno que dice cumplir con sus compromisos y es absolutamente insólito en un gobierno que se proclama de izquierdas. Ustedes plantean el esfuerzo de los de siempre y proponen un ajuste, pero un ajuste duro también hacia los de siempre.
Veníamos a escuchar cómo proponían reformas estructurales en todos los sectores. Venimos de una época en la que nos decían que hacía falta reformar la lógica de los mercados, y lo que ha pasado es que los mercados han acabado reformando el Estado, han acabado reformando las políticas y han acabado reformándoles incluso a ustedes.
Señor presidente, no le voy a pedir que reconozca sus errores del pasado -aún me acuerdo de cómo no hace tanto tiempo usted presumía de reducciones fiscales por valor de 30.000 millones de euros, exactamente el doble de lo que ustedes van a ajustar ahora; reformas fiscales que la Fundación de Cajas de Ahorro acreditó que beneficiaron a las rentas más altas-, pero sí le voy a decir que aunque hoy no se trata de quedarse de brazos cruzados, no, tampoco se trata de ir en la senda del ajuste duro que usted nos plantea. Hoy tiene un camino por el que podría transitar, el de una fiscalidad justa, progresiva y verde. ¿Por qué no recupera el impuesto del patrimonio sobre las grandes fortunas en vez de suprimir 1.200 millones de euros, como va a hacer, en
materia de dependencia? ¿Por qué no hace una reforma fiscal justa? ¿Por qué no emprende una reforma fiscal verde que, bajo el principio de quien contamina paga, sirva para recaudar y para modernizar nuestra economía? Pero eso no, eso no se puede tocar, quizá porque pondría nerviosos a los mercados o simplemente porque quizá su Gobierno no se atreve. ¿Por qué
usted no plantea una reforma del sector financiero en vez de aplaudir lo que le aconseja el gobernador del Banco de España? Ese gobernador que tiene el descaro de, día sí día también, hablar de reforma laboral y que no es capaz de definir una propuesta de un sector financiero que hoy niega el crédito. Pero eso no, los grandes bancos acumulan beneficios pero usted no plantea la reforma del sector financiero que garantice que el crédito llegue a las familias y a las empresas. ¿Por qué no plantea hoy una reforma del sector energético que permita adelantarnos a la próxima crisis, la del peak oil, la crisis energética, una reforma que permita hacer una apuesta en primer lugar por el ahorro y la eficiencia y después por las renovables y que modifique la Ley del Sector Eléctrico? Claro, nos lamentamos día sí y día también del déficit tarifario, pero la realidad es que no recalculamos el déficit tarifario y no cambiamos esa Ley del Sector Eléctrico, donde privatizamos los modelos pero donde mantuvimos los monopolios. ¿Por qué no afronta también una política industrial activa? ¿O por qué no entra en la política de gastos superfluos? Hoy ha anunciado una reducción de 600 millones de euros en la ayuda oficial al desarrollo. Podría haber hecho otra cosa cuando ayer su amigo Obama le llamaba, podía haberle anunciado que retira las tropas de Afganistán. ¿O es que es mejor mantener las tropas en Afganistán que reducir en 600 millones de euros la ayuda oficial al desarrollo?
materia de dependencia? ¿Por qué no hace una reforma fiscal justa? ¿Por qué no emprende una reforma fiscal verde que, bajo el principio de quien contamina paga, sirva para recaudar y para modernizar nuestra economía? Pero eso no, eso no se puede tocar, quizá porque pondría nerviosos a los mercados o simplemente porque quizá su Gobierno no se atreve. ¿Por qué
usted no plantea una reforma del sector financiero en vez de aplaudir lo que le aconseja el gobernador del Banco de España? Ese gobernador que tiene el descaro de, día sí día también, hablar de reforma laboral y que no es capaz de definir una propuesta de un sector financiero que hoy niega el crédito. Pero eso no, los grandes bancos acumulan beneficios pero usted no plantea la reforma del sector financiero que garantice que el crédito llegue a las familias y a las empresas. ¿Por qué no plantea hoy una reforma del sector energético que permita adelantarnos a la próxima crisis, la del peak oil, la crisis energética, una reforma que permita hacer una apuesta en primer lugar por el ahorro y la eficiencia y después por las renovables y que modifique la Ley del Sector Eléctrico? Claro, nos lamentamos día sí y día también del déficit tarifario, pero la realidad es que no recalculamos el déficit tarifario y no cambiamos esa Ley del Sector Eléctrico, donde privatizamos los modelos pero donde mantuvimos los monopolios. ¿Por qué no afronta también una política industrial activa? ¿O por qué no entra en la política de gastos superfluos? Hoy ha anunciado una reducción de 600 millones de euros en la ayuda oficial al desarrollo. Podría haber hecho otra cosa cuando ayer su amigo Obama le llamaba, podía haberle anunciado que retira las tropas de Afganistán. ¿O es que es mejor mantener las tropas en Afganistán que reducir en 600 millones de euros la ayuda oficial al desarrollo?
Mire, lo que está haciendo y lo que está proponiendo es insólito, y es insólito por parte de un gobierno de izquierdas. Ustedes nos dijeron que sí, que teníamos que reformar los sectores financieros, y lo que han hecho es que los sectores financieros marquen al dictado las políticas que ustedes tienen que hacer. En el Financial Times hace pocos días un grupo de economistas le
decían al conjunto de la sociedad que no teníamos que ir a una política de ajuste duro en poco tiempo porque eso podía poner en duda no ya el Estado del bienestar, sino la recuperación económica. No lo dice un diputado de Iniciativa o Izquierda Unida, no, se lo dicen economistas que entienden que la política que usted quiere aplicar pone en jaque el Estado del bienestar y pone en jaque la recuperación económica, pasando quizá de la recesión a la depresión. ¿Es eso responsable? No, señor presidente, eso es profundamente irresponsable y denota una profunda insensibilidad como gobernante que usted dice ser de izquierdas y progresista. Hoy necesitamos liderazgo en Europa, ese liderazgo que ustedes no han tenido, un liderazgo que diga que necesitamos un gobierno económico, con finanzas europeas, con una gobernanza económica, pero no una política de ajuste hacia Grecia que supondrá que los griegos tendrán por muchos años un escenario en el que no van a crecer, un escenario de ajustes duros, durísimos, con una Europa que presta al 5 por ciento cuando los bancos lo hacen al 1 por ciento. Esa no es la Europa que quiero, yo quiero Europa, pero quiero una Europa distinta y lo que lamento es que usted no está liderando desde la Presidencia española esa otra Europa que muchos europeos y que muchos ciudadanos queremos.
decían al conjunto de la sociedad que no teníamos que ir a una política de ajuste duro en poco tiempo porque eso podía poner en duda no ya el Estado del bienestar, sino la recuperación económica. No lo dice un diputado de Iniciativa o Izquierda Unida, no, se lo dicen economistas que entienden que la política que usted quiere aplicar pone en jaque el Estado del bienestar y pone en jaque la recuperación económica, pasando quizá de la recesión a la depresión. ¿Es eso responsable? No, señor presidente, eso es profundamente irresponsable y denota una profunda insensibilidad como gobernante que usted dice ser de izquierdas y progresista. Hoy necesitamos liderazgo en Europa, ese liderazgo que ustedes no han tenido, un liderazgo que diga que necesitamos un gobierno económico, con finanzas europeas, con una gobernanza económica, pero no una política de ajuste hacia Grecia que supondrá que los griegos tendrán por muchos años un escenario en el que no van a crecer, un escenario de ajustes duros, durísimos, con una Europa que presta al 5 por ciento cuando los bancos lo hacen al 1 por ciento. Esa no es la Europa que quiero, yo quiero Europa, pero quiero una Europa distinta y lo que lamento es que usted no está liderando desde la Presidencia española esa otra Europa que muchos europeos y que muchos ciudadanos queremos.
El problema de fondo -voy acabando, señor presidente- es precisamente la actitud que ustedes están teniendo. El Fondo Monetario Internacional exige una propuesta de ajuste, reducir el déficit. ¿Y qué hacen ustedes? Reducir el gasto sin una política fiscal distinta, sin nuevas exigencias y sin reformas estructurales del sector financiero. Si uno hace una drástica reducción del déficit puede comprometer el futuro, así que reducción del déficit, sí, drástica, no; si no, España no estaría en condiciones de crecer este año. Esta no es mi frase, señor presidente, esta es su frase hace apenas unas semanas. Una drástica reducción del déficit supondrá que España no esté en condiciones de crecer este año. Asumo sus máximas en este caso, pero las máximas de hace una semana, no las de hoy, señor presidente, y lo que le digo es que la propuesta de ajuste de caballo que nos propone es un ajuste precisamente duro, durísimo, que van a pagar los más débiles. Le anuncio ya que nosotros vamos a ser propositivos si cambian de senda, pero por este camino no les vamos a acompañar. No solo no les vamos a acompañar, sino que van a tener nuestra oposición, si usted quiere, modesta, pero una oposición contundente y una oposición que se va a producir en esta Cámara y que se va a producir, creo, también en la calle. Porque no es que no sea justo; no es decente decir que el ajuste es equitativo y que no se les toque nada a los bancos, que no se les toque nada a las rentas altas y que se toque a pensionistas, asalariados y trabajadores. Sobre todo, el arte de la política tiene que dejar de consistir en decir una cosa para hacer exactamente lo contrario.
Nosotros por ahí no vamos a pasar.
Muchas gracias.
Muchas gracias.
miércoles, 20 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
